El 2017 hem viscut un any important per al feminisme, un any on s’ha començat a visibilitzar més presència femenina en el discurs públic, amb veus conegudes que s’han fet sentir, però també amb veus anònimes, les que sentim a diari al carrer, noves veus d’un nou feminisme emergent.

Un nou feminisme que ha de servir per sumar, per construir, per ser exemple a les noves generacions, com les primeres dones en aconseguir votar a Espanya l’any 1933, o les pioneres en els seus camps professionals, o les que potser no van poder aconseguir-ho però serviren d’exemple a moltes altres dones. Des de Clara Campoamor, Maria Zambrano, Caterina Albert o Simone de Beauvoir, a Tereshkova (primera dona astronauta), Mercè Rodoreda, o Montserrat Roig.

A Figueres també en tenim bons exemples de dones per recordar com Maria Àngels Anglada, Anna Maria Dalí, Glòria Compte, Helena Cusí, Maryse Olivé a qui l’any passat vàrem nomenar filla adoptiva de la ciutat a títol pòstum, o Maria Rosa Ymbert, de qui enguany celebrem la 12a edició dels premis 8 de març, premis que en record i homenatge porten el seu nom i estan adreçats precisament a estudiants de secundària per sensibilitzar-los sobre les desigualtats de gènere. I és aquí on ens cal treballar, amb els més joves.

Que el Dia Internacional de les Dones d’enguany ens serveixi per recordar que hem de ser exemple i mirall per infants i adolescents que busquen referents, i tenim la responsabilitat de fer-ho dia a dia, sumant veus i complicitats, sense excloure a ningú. Només així podrem construir una societat més igualitària.