Des d’aquest mateix espai la setmana passada us parlava de les dificultats que hem tingut, com a país, els últims anys per arribar al 9 de novembre. També a grans trets reflexionava sobre la importància clau de la societat civil en tot al procés cap al procés participatiu per preguntar sobre el futur polític de Catalunya.

Avui, dos dies després i amb les emocions encara a flor de pell, és necessari que tornem a donar les gràcies als milers de voluntaris, que arreu del país i també a Figueres, es van esforçar perquè tota la jornada de diumenge fos un èxit. I així va ser, un nou triomf de la societat civil que, organitzada de forma exemplar, es va posicionar al capdavant d’un procés clau a l’hora d’obrir-nos les portes dels instituts i posar les urnes damunt de les taules per poder expressar, una vegada més, la voluntat d’un poble, l’anhel de la majoria del país.

A Figueres, totes les virtuts exposades anteriorment es compleixen per igual i fins i tot es superen. I és així perquè darrera les urnes, a la porta dels instituts, ajudant a les persones a desplaçar-se o comptant paperetes –entre d’altres- hi havia gent propera a tots nosaltres. Familiars, amics, veïns o coneguts que aquest diumenge van ser la clau de volta, de nou, de tot el procés. I avui, més enllà de la contundent resposta i resultat en forma de SI-SI, a Figueres em sento orgullosa de la nostra ciutat, de la nostra gent i d’entitats com Òmnium cultural i l’ANC.

Avui és dia per felicitar-nos tots plegats pel comportament exemplar en una jornada que ja ha passat a la història de Catalunya, i de Figueres, marcant un nou full de ruta pel futur del nostre país. De Catalunya.

ARTICLE PUBLICAT AL SETMANARI DE L’ALT EMPORDÀ EL 11 DE NOVEMBRE DEL 2014