Sempre m’he estimat el món local. Ja des de l’any 1999, quan vaig començar a treballar com a secretària municipal a l’Ajuntament de La Vajol, vaig comprendre que la construcció dels aparells d’estat més grans ha de venir, per força, de l’articulació precisa de les estructures més petites: els municipis.

En tretze anys he passat de fer assembles de veïns els dissabtes a la tarda a la Casa-Museu de La Vajol, amb 68 veïns aleshores, a encapçalar l’Ajuntament de Figueres, amb 45.000 habitants. Entremig, he treballat per municipis de totes les mides i caràcters, Portbou, Castelló d’Empúries, Vic o Olot. Poblacions que en aparença poden semblar molt diferents però que, en essència, no ho són, perquè estan integrades per persones que treballen pel bé comú, que s’articulen en associacions, entitats, escoles o empreses, que s’organitzen, es coordinen i col·laboren amb el govern municipal per aconseguir el que tot ciutadà pretén del seu Ajuntament: que li proporcioni un entorn pròsper on viure i desenvolupar tots els seus projectes.

Sigui quina sigui l’estructura d’Estat, encara que la situació econòmica o social sigui desfavorable, hi ha una estructura administrativa que sempre hi és, que no pot fallar de cap manera: l’Ajuntament. Quan les administracions superiors intenten sobreposar-se a moments econòmics i polítics difícils, l’Ajuntament segueix responent i treballant pel futur, fent molt més d’allò a què està obligat, solucionant qüestions que no li pertoquen però que no pot obviar perquè la proximitat és molta, perquè no hi ha distància que emmascari els problemes ni despatx remot on cada expedient és un número i no una persona concreta amb circumstàncies particulars que s’han d’entendre i valorar. L’Ajuntament el composen, sobre tot en pobles i ciutats de mida mitjana com la nostra, gent implicada i propera i aquesta proximitat és la que propicia, per força, la capacitat d’entesa. L’Ajuntament ha de tenir, al meu parer, aquesta doble capacitat: la de preocupar-se d’una manera global per les problemàtiques del municipi i d’una manera particular pels individus que l’integren.

A tall d’exemple, permeteu-me explicar-vos tres accions simultànies que hem dut a terme des de l’Ajuntament i que expliquen aquesta força del municipalisme: en una mateixa setmana, celebràvem una cosa tan pròpia i local com és la Festa Major, preníem acords per donar ajuts a les persones afectades per problemes d’habitatge i d’hipoteca i també assistia a Beziers, en la meva condició d’alcaldessa, a la Cimera de Ciutats pel Corredor Mediterrani, perquè una infraestructura tan supramunicipal, també es construeix des de la pressió que fan els Ajuntaments. El treball des d’allò més local i més pròxim, fins a allò més global, més general, aquesta és la nostra feina.

L’Ajuntament ha de ser pal de paller del seu municipi i de la seva gent, ha d’incidir en tots els aspectes possibles per millorar la vida dels seus ciutadans perquè aquesta és la seva raó de ser: propiciar un espai fort i alhora flexible on els habitants del municipi puguin ser, senzillament, més feliços.

PUBLICAT AL SETMANARI EMPORDÀ EL 21 DE MAIG DE 2013