És mes d’agost i segueixo d’alcaldessa a la ciutat, però a diferència de la resta de l’any és un mes que permet anar atenent el quotidià de manera més distesa i, fins i tot, compartir xerrades amb veïns i figuerencs que es poden pensar i digerir de manera més tranquil·la que la resta de l’any, i per tant, també més útil.

Al sopar de #Twittemporda em vaig trobar l’amic Manel Rodríguez que em va dir: “et trobaràs un article meu a l’Empordà on us dic a l’Ajuntament que no hauríeu de deixar fer obres a l’estiu, que és quan hi ha més turistes a Figueres i ens provoca molèsties als veïns i comerciants que ja hi som de fa temps”.

Havent passat l’agradable sopar amb els tuitaires, dormo i reflexiono sobre el comentari d’en Manel. La meva obligació com a alcaldessa -així com la de tots els qui estem ocupant alguna responsabilitat al consistori- és procurar pel benestar dels qui viuen i treballen a Figueres.

Aquest benestar, ara que ja portem massa anys d’estancament econòmic i uns quants també de davallada, el veig per la via de la reactivació econòmica de la ciutat. D’aquí la meva alegria cada vegada que veig aixecar una persiana i la meva desil·lusió, si al cap d’uns mesos, la veig abaixar. Ho han intentat i no se n’han sortit. Però la meva il·lusió segueix quan en veig d’altres -d’iniciatives- que es van consolidant i em criden per anar a veure una segona reforma, o per anar a celebrar l’aniversari de la seva obertura.

Figueres, afortunadament, és una ciutat activa on sempre hi ha projectes engegats, algú que vol obrir un negoci, restaurar una façana o refer uns baixos per instal·lar-hi algun establiment de cara al públic.

Em sap molt greu quan em trobo gent entrant a l’Ajuntament, o que truca a l’Alcaldia, o que em paren pel carrer i em diuen: necessito obrir, he posat esperances i il·lusió, i tot el que tinc en aquest projecte, i necessito obrir ja! Fa tants mesos que els papers corren per l’ajuntament…
Ja és prou feixuc i lent el procediment administratiu per a posar iniciatives al congelador des del mes fe juny fins al setembre i dir-los vingui vostè a l’octubre.

En un moment on la reactivació econòmica és la pedra angular del nostre benestar com a ciutat, en què hem de rebre amb els braços oberts qualsevol proposta raonable de negoci que es vulgui instal·lar a casa nostra, seria bo que consideréssim les obres al carrer com un mal menor, com una molèstia amb la qual cal conviure, encara que la ciutat estigui plena de turistes. Entenc perfectament que siguin un destorb per veïns, comerciants i visitants, que de vegades es veuen obligats a modificar els seus hàbits quotidians per fer-los compatibles amb rases i bastides, però aquesta és una bona ocasió per fer gala del nostre sentit de la tolerància i entendre que, malgrat ser estiu, la ciutat ha de seguir el seu ritme de creixement. I és bo que així sigui. Que hi hagi obres vol dir que hi ha projectes en marxa, i això és bo per a la ciutat. No podem pretendre, no seria bo en absolut per a Figueres, que tot s’aturi en aquells moments on hi ha més afluència de turistes, atès que, en el nostre cas, són diversos mesos l’any.

Sé que compaginar les molèsties de les obres i l’enrenou que causen de pols, soroll i desordre és una mica feixuc amb la ciutat plena de gent. Però és impossible millorar equipaments o fer-ne de nous; atendre als emprenedors que volen obrir nous negocis; recolzar els figuerencs que fan millores a casa seva; tirar endavant, en definitiva, el projecte de ciutat sense remodelar, construir, refer o restaurar també en període estival. I això, malgrat que no ens agradi, comporta algunes molèsties que haurem de mirar de prendre’ns amb una mica de paciència pel bé de la ciutat.

 

ARTICLE PUBLICAT AL SETMANARI DE L’ALT EMPORDÀ EL 12 D’agost DEL 2014