I tu, a quin barri vius? Avui no entenem cap ciutat sense els seus barris. És més, els barris configuren la nostra identitat urbana, el nostre espai vital, i es converteixen en la prolongació natural de les cases, de l’espai íntim i de la realitat més quotidiana. El meu barri dins la meva ciutat. Figueres és la suma de 17 barris que, al llarg de la història, han jugat un paper fonamental en el procés de transformació i modernització de la ciutat. Sobretot gràcies a la seva gent. No ha estat un camí fàcil. Les onades migratòries, els booms immobiliaris, els canvis socials…la ciutat ha crescut i s’ha configurat a partir de factors sovint externs i, afortunadament, ja hem passat pàgina d’aquells anys en què als barris tot estava per fer. Avui, els temps han canviat i les necessitats també.

Després d’un llarg i complicat procés per dotar els nostres barris dels serveis bàsics, d’espais d’esbarjo i d’integrar-los urbanísticament a la trama urbana, les prioritats són ara unes altres. Clar que hem de seguir expandint el model d’oxigenar-los amb espais verds i seguir posant fil a l’agulla per cosir-los encara més amb la resta de la ciutat, però si coincidim en què són aquells espais on ens hi sentim inscrits emotivament d’una forma especial, també compartirem que es mereixen la màxima complicitat des de l’administració.

Estic convençuda que avui és caduc l’etern debat entre el centre i els barris. O el que és el mateix, entre el rovell de l’ou i la mal anomenada perifèria. Figueres som tots i no l’entenem sense ni un dels seus 17 barris, cadascun amb les seves particularitats i necessitats. També del centre, per cert. Molt més que divisions administratives, no es poden entendre sense la gent que hi viu i que, finalment, és qui confereix la personalitat al conjunt dels carrers i places.

Aquí hi tenen molt a dir les associacions de veïns, a qui mai ningú els hi agrairà prou la seva dedicació i feina. Crec que aviat haurem de fer justícia i organitzar un homenatge públic a les desenes de persones -centenars segurament- que des dels anys 60 i 70 s’han implicat històricament en els moviments veïnals. Sense ells, avui parlaríem d’una altra Figueres. Gràcies.

És per això que com a alcaldessa em comprometo a fer un pas endavant i estimular una gestió propera i participativa amb tots els agents implicats. La gestió de la ciutat s’ha d’organitzar a manera funcional a partir de cinc districtes, en els quals hi estaran representats tots els barris. L’esquema barris-districtes-ciutat ha de ser l’engranatge que, com vasos comunicants, ha de liderar una política propera a la gent i, sobretot, als seus problemes i necessitats. Això implica reorganitzar els serveis municipals, des del manteniment urbà fins a la Guàrdia Urbana o els serveis d’atenció a les persones o de promoció econòmica, a partir d’aquesta nova configuració per districtes. I com a enllaç de tot plegat, una figura clau, que ha de ser un regidor de districte  amb plenes funcions executives. Això vol dir com un alcalde de barri, amb partida pressupostària pròpia, i poder de decisió en totes les qüestions, des del manteniment urbà fins als serveis socials o les polítiques culturals i econòmiques. No n’hi ha prou amb nomenar un regidor de districte si aquest no es dota de funcions executives reals i va acompanyat d’una reestructuració de tots els serveis municipals. Això és el que farem, perquè limitar la política de barris al simple nomenament d’un regidor que faci d’enllaç amb els veïns seria només una mesura de cara a la galeria però, com l’experiència ja ens ha demostrat, poc efectiva.

Aquesta és una revolució funcional que ha de marcar un abans i un després, no només en l’anomenada política de barris, sinó en tot el funcionament dels serveis municipals. Més eficiència i major proximitat, però amb un condicionant innegociable: Figueres es construeix amb les aportacions de tothom. D’aquí que els futurs districtes comptaran amb comissions consultives de veïns, entitats, comerciants i empresaris per consensuar plegats les actuacions a fer i definir les necessitats. Però també per descobrir les oportunitats, que en tenim i moltes. Escoltar, proposar, pactar i actuar. No entenc la gestió pública d’una altra manera, garantint sempre la protecció als més vulnerables, però assumint també que si sabem identificar plegats les debilitats i fortaleses, trobarem les eines per seguir avançant cap a una ciutat moderna, dinàmica i cohesionada. I amb més orgull de barri que mai.

ARTICLE PUBLICAT A L’HORA NOVA EL 7 D’ABRIL DEL 2015